Pobles, Barris o Ciutats en dansa, les diferents formes del projecte “Danza para cualquiera” d’Álvaro de la Peña, han comptat amb més d’un miler de participants en les setze edicions realitzades des de 2010. Persones sense exclusions d’edats, capacitats, procedències, diversitats, talents i cossos, persones qualsevol exercint el seu dret a l’art des de la vivència en primera persona, des del compromís individual i des de la creació col·lectiva. Per moltes d’aquestes persones, la dansa ha estat una experiència transformadora. No és aquesta la màxima aspiració de l’art? transformar les persones des de l’emoció i la poesia?
Ens preguntem si Barris… és el fenomen més transformador de la dansa a Catalunya en els darrers anys. No només de la dansa comunitària, sino de la dansa en general.
Les dues dècades i escaig que portem del segle XXI han vist la consolidació del Mercat de les Flors com a espai específicament destinat a la dansa i a les arts del moviment; la creació del Graner i el creixement de La Caldera com a centres públics de creació; el naixement de festivals com el Sismògraf, Deltebre Dansa, Dansàneu, Sâlmon, Per amor a L’Hart, o més recentment el Festival de Dansa Metropolitana; la fundació de l’ACPD i l'afermament de l’APDC; han vist el desenvolupament de projectes d’un enorme valor com IT Dansa, el postgrau de perfeccionament de l'Institut del Teatre creat en 1996; l’aparició d’una important xarxa d’espais dedicats a la dansa com Alas, Area, Nunart, L’Obrador de Moviments, La Poderosa…; d’altres projectes de dansa comunitària com Besòscreació, Liant la troca, AME… programes de dansa a les escoles com Tot Dansa i Sudansa, desenes d’escoles i tallers arreu del territori, i òbviament companyies i creacions. No hi ha una manera legítima i objectiva d’ordenar totes aquestes aportacions.
La pregunta que plantegem, més que una interrogació real, és una forma d’emfatitzar la importància del que Barris ha significat, sobretot en la línia de l’evolució futura de les arts: la difuminació dels límits i la incorporació de l’experiència artística en el dia a dia de les persones. Barris planteja aquest canvi de paradigma en l'art en traslladar la gent corrent des de la posició de l'espectador a l'escenari. Què suposa aquest gir copernicà?
Podríem parlar de com a Barris es mostra la possibilitat de crear amb materials i intèrprets no formats acadèmicament, cossos no modelats i, alhora, sense rutines i hàbits; de com el públic empatitza més fàcilment i es motiva a participar en projectes similars, produint-se una transferència immediata del desig de ballar i de crear des del cos i el moviment; podríem parlar de com l’art esdevé una forma de cohesió i d’integració social, de coneixement i de complicitat entre persones amb contextos vitals molt diferents que connecten per la poesia i el cos; i de com la dansa es converteix en una eina de comprensió del nostre entorn social i de creixement personal; podríem parlar de l’art com a vivència i no com a producte; podríem parlar de l’art comunitari com una forma de superació de l’elitització de les arts… però més que arguments, potser s’han d’aportar proves. A moltes de les persones que hem participat a Barris, la dansa ens ha canviat la vida i ho volem compartir.
Pàmpór, 2010
Immòbil, 2020