En un post anterior ens preguntàvem si “És Barris en dansa era el fenomen més transformador de la dansa a Catalunya en els darrers anys?” i durant l’estiu hem parlat amb ballarines, fotògrafs, coordinadores i altres participants sobre les seves impressions i records.
Totes les veus subratllen la doble vessant artística i comunitària: Tristán Pérez-Martín destaca com “a través de la dansa i del moviment, s'ha donat un espai per a construir relacions personals i col·lectives molt fortes i estables en el temps”, i afegeix que “tots i totes les participants formaven un veritable equip unit”. Mila Pascua recorda “les emocions que esclataven amb cada nou projecte: il·lusió, sorpresa, confiança, nervis, diversió, autoestima....” i emfatitza “la llavor que ha deixat”. Llum Baraldes explica com Barris va “apropar la dansa a qualsevol persona del carrer” i rememora la presentació a la plaça del Macba en l’edició de la Quinzena metropolitana de la dansa de 2018, amb més de dues-centes persones vestides de blanc entre participants, cantants del cor de joves de l’Escola de Músics i l’orquestra infantil de corda de la Riborquetra. Josep Claramunt també rememora aquesta vessant col·lavorativa, i confessa que després de tants anys encara s’emociona recordant “quan estàvem fent l'escalfament previ a una funció i les joves de Musical’s Choir ens van demanar que ens relaxéssim i que tanquéssim els ulls, i ens van fer un regal: el "Hijo de la Luna" a capella” . Destacaria “la inclusió: en les 7 edicions que vaig participar, hi havia gent de tot tipus, edats capacitats, procedències…”
"Quina feinada de producció!" - ens diu Judith Cunillera que va pensar quan participà per primera vegada a Barris. I continua - "a banda de la part artística i emocional, vull posar l'accent en el treball previ al darrera: la coordinació, la cerca de col·laboradors, músics, espais d’assaig, tècnics, fotògrafs, comunicació, regidoria... i en els vincles i la fidelitat al projecte d’aquest equip.”
Per a Héctor Bujía, “es una locura humana llena del humanismo de un loco lindo como es Álvaro de la Peña. Todo ser es invitado a vibrar su cuerpo y compartirse. Y el resultado: arte verdadero y emoción verdadera sin filtros ni artimañas superfluas. Un acto Revolucionario porque para la revolución colectiva se necesita antes liberar al individuo, y esas herramientas para ser human@s sin miedos nos las regaló Álvaro”. I ens comparteix una imatge seva amb José Luis captada por l’ull expert d’Alfonso Sánchez, que veu com una “metábola”: “Jose Luis quien me lleva en volandas”.
Laura Alcalà posa en valor la creació d’ “una comunitat, de responsabilitat compartida, i d’acompanyament d’unes persones amb les altres: tothom cuidant-se” i posa l’accent en la generositat d’Álvaro de la Peña, en la seva proposta de fer arribar la dansa a tot tipus de cossos que ho desitjaven, alhora que subratlla les “connexions que el projecte ha generat entre professionals i no professionals de la dansa”.
Judith Belmonte parla d’“un projecte tan infinit com activador d’experiències meravellosament inoblidables, que els qui hem participat potser no acabaríem mai d’explicar, una rere l’altra. I ho faríem sempre amb un somriure a la cara”. I continua explicant que “podies sentir-te’n membre d’un col·lectiu entusiasmat que es movia junt amb una diversitat que t’implicava. Érem com una societat en miniatura que ballàvem plegats.”
Ens comparteix una entrevista del canal d’informació de l’Ajuntament de Barcelona de l’edició de 2013-14, “la segona a Barcelona i la primera de les tres en les que jo vaig participar”. Barris en dansa havia estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona l’any anterior. “Tot el que pensava aleshores sobre Barris i que veureu aquí, és el que he anat confirmant al llarg dels anys. Però m’agrada més la frescor de com ho explicava aleshores, amb la il·lusió i la sorpresa de la descoberta de tota l’experiència (i què jove m’he vist, fa gairebé 11 anys!!)
“D’aquella primera participació va sortir un divertit crit de guerra artístic de la salutació final del grup que participàvem al barri de la Barceloneta, que fins avui seguim recordant: “Visca Barceloneta tropical!”
Per saber-ne més: