Marlène Jöbstl es dedica a la de la dansa butō des del 2007, amb referents i mestres com Yumiko Yoshioka , Yoshito Ohno sensei, Daisuke Yoshimoto i Atsushi Takenouchi. El seu treball juga amb la paradoxa, l'humor i la provocació, qüestiona allò establert amb fons i marc poètic i polític. És honest, sensual, grotesc, naïf, sempre revelant un art on the edge, al fil de l'espasa.
Tatsumi Hijikata i Kazuo Ōno van crear el butō a finals dels anys 50 al Japó. Dos décades, més tard, a finals dels anys 70 i començaments dels 80, les obres de butoh van començar a arribar als festivals occidentals i aparegueren altres companyies com Dairakudakan i Sankai Juku, mentre la pràctica i la pedagogia del butoh s'internacionalitzava. Per saber-ne més, podeu recuperar el post Ohno es va inspirar en Antonia Mercè per desenvolupar el Butō i llegir aquest testimoni a La vanguardia.